El Mies van der Rohe d’Arquitectura selecciona els seus finalistes

Per primer cop en les 15 edicions del premi Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe, un bloc d’habitatges té serioses possibilitats d’esdevenir el millor edifici europeu dels últims dos anys. O una rehabilitació. O un memorial. O cap d’ells. Dels 315 nominats, cinc han sigut els seleccionats pel jurat del guardó, que atorga la Fundació Mies van der Rohe de Barcelona i la Comissió Europea. Qui són els finalistes?

Dos blocs d’habitatges

Varietat i adequació són dos dels principals valors d’Ely Court, el programa de 44 habitatges al londinenc barri de Kiburn. Tres mòduls que reinterpreten la típica façana de suburbi anglès (petita alçada, finestres, plantes baixes, jardí, parcs…) i la doten de novetat amb plasticitat, ritme, qualitat de materials i solucions singulars per cada secció. L’obra, projectada per l’estudi Allison Brooks Architects, forma part de l’estratègia pública de millora del barri.

deflat

el deFlat d’Amsterdam encara en obres. Obra de NL Architechts i XVW architecture. | Stijn Spoelstra

La rehabilitació és precisament la qualitat del programa deFlat Kleiburg, un d’aquells enormes blocs d’habitatges dels 60 que havien de solucionar la demanda residencial d’Amsterdam i de tantes altres ciutats arreu del món. Una serp de formigó i de 10 pisos d’alçada (500 habitatges) envoltada de zones verdes i altres blocs iguals. La reforma ha ampliat la superfície dels pisos annexionant-se el del costat i, obrint envans, opta per oferir als nous inquilins la possibilitat de dissenyar-se la totalitat del pis. Els passadissos d’accés, exteriors, esdevenen les terrasses personalitzades de cada mòdul. Els autors del projecte, els holandesos Walter van Dijk i Xander Vermeulen Windsant, transformen així la uniformitat deshumanitzada amb singularitat cel·lular. L’obra ha sigut encarregada per un promotor privat.

Dos memorials

La preservació dels llocs de record, els memorials, és una línia de l’arquitectura que exigeix solemnitat, respecte i intimitat per tots ells, però també extrema singularitat. El jurat del Mies van der Rohe ha seleccionat el memorial del camp Joffre de Ribesaltes (França) i el Museu Katyn de Varsòvia (Polònia).

ribesaltes-kevin-dolmaire

Memorial del Camp de Ribesaltes, França, obra de Rudy Ricciotti. | Kevin Dolmaire

Rudy Ricciotti signa el memorial del camp que va atendre refugiats espanyols, gitanos, jueus, militars alemanys, francesos i presos algerians durant el segon terç del segle passat. Enmig d’una plana desèrtica al nord de Perpinyà, el memorial s’introdueix a la terra sense superar en alçada els barracons que encara resten. El museu és també un d’ells: pura estructura de color ocre, com la terra, sense ornaments ni llicències, això sí, molt més gran (3.590m²) per poder contindre el record de tots els que van passar-hi (tenia capacitat per 10 mil persones).

A Varsòvia, el flamant Museu Katyn ocupa part de la ciutadella on la policia secreta soviètica assassinà 21.768 militars polonesos. El museu, a més d’un espai amb tots els noms, aplega espais amb documents històrics en tres edificis reformats. La intervenció, del despatx polonès BBGK, s’ha centrat en dotar al conjunt d’un significat propi i sobrietat. Es ressalten els colors dels murs de maons i els itineraris de memòria entre els edificis i el bosc de Katyn.

Un centre parroquial, el cinquè finalista

Per què pot ser un centre parroquial premi al millor edifici europeu dels últims dos anys? En el cas de Kannikegården (Ribe, Dinamarca), pel complex trencaclosques que han resolt els arquitectes danesos Lene Tranberg i Boje Lungaard. Calia fer un edifici que mostrés els fonaments d’un antic monestir, servís de centre cívic i parroquial de la localitat, dialogués amb la catedral que té al davant i s’introduís en el paisatge de Ribe, el nucli gòtic més ben conservat de Dinamarca.

kannikegarden-anders-sune-berg

Kannikegarden, centre parroquial de Ribe, Dinamarca, obra de Lundgaard&Transberg Architechts. | Anders Sune Berg

El resultat és una lluminosa planta baixa per les ruïnes, un primer pis d’oficines i un atri de sostre a dos aigües com a sala d’actes. L’edifici es camufla en el paisatge per la teulada, els colors i l’escala, però unes finestres i teules desiguals li donen el caràcter contemporani que el singularitzen.

Qui té més possibilitats?

L’Atles del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe ensenyava algunes tendències a l’hora de seleccionar i premiar edificis. Aquestes tendències són representatives del global de l’arquitectura europea? En un article en el mateix atles, Zaida Muxí i Josep Maria Montaner preguntaven com és que mai, en 14 edicions, cap bloc d’habitatges (només un finalista, l’any 2003). Enguany, dos podrien acabar amb aquest buit.

Els edificis rehabilitats han gaudit de molt poc reconeixement comparats els de nova construcció. Només un ha guanyat un Premi Mies, el Neues Museum de Berlín, (David Chipperfield, 2011) i dos han sigut finalistes. Per aquest 2017, però, dos d’ells també hi opten.

Per últim, tot i que sempre hi ha museus entre els més destacats, els dos museus finalistes d’enguany són també memorials, categoria que mai havia arribat a finalista ni guanyador. Més enllà de l’estadística del propi premi, el guardó, com qualsevol altre premi de rellevància internacional, converteix als premiats en exemples per a futurs projectes.

El jurat visitarà els cinc edificis en els pròxims mesos, els estudiarà i s’entrevistarà amb agents implicats en cadascun. L’escollit no se sabrà fins a mitjans de maig, en un acte a Brussel·les.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s