Catalunya necessita un arquitecte d’estat?

Aquesta va ser la pregunta que plantejava el Congrés d’Arquitectura en un dels seus actes finals. Els arquitectes estatals d’Holanda i de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) van presentar les seues competències a la seu del COAC el passat dimecres 9 de novembre a Barcelona.

cerda1

“Una espècie per descobrir”

Vicente Guallart, exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona i impulsor de l’acte, va presentar la figura com un rara avis en el panorama internacional. Una ràpida indagació mostra que existeixen en alguns Estats dels Estats Units (California, Ohio…) i Austràlia en té un per cadascun dels set Estats federals. Països més similars a Catalunya, com Holanda i Islàndia també en tenen. Fins i tot Flandes, que és una regió infraestatal.

El títol de l’acte, de sorprenent sintaxi, presentava l’oportunitat d’un hipotètic nou escenari polític de Catalunya. “Fer projectes i visualitzar el futur”, dues qualitats que diferencien l’arquitecte de les altres disciplines segons Guallart, poden ser interessants a l’hora de pensar o repensar el model de Govern i de país. Fins ara, la qualitat de l’arquitectura ha anat a espatlles del mateix COAC.

Els dos convidats a l’acte eren els últims d’una línia que va néixer com l’home de confiança de la corona (en els casos europeus) i del governador (en els dels nous mons) cap allà el 1810. Vetllaven per les construccions de l’Estat i històricament havia estat els projectors dels edificis públics. En l’actualitat, l’arquitecte del govern ha perdut aquesta responsabilitat en favor dels concursos públics però manté la funció del manteniment i restauració del patrimoni estatal, des seus governamentals fins als palaus reials.

La resposta de l’arquitectura als reptes de país

Floris Alkemade, Arquitecte en cap del Govern d’Holanda, va presentar la seva figura com un Ícar que pensa i testa solucions pels nous reptes de país però sense comprometre les polítiques públiques. La seua oficina realitza estudis territorials i propostes i gaudeix de veu pròpia en debats públics (mediàtics o del Govern). Alkemade es troba en el seu primer any dels cinc possibles, però va reconèixer que molts predecessors pleguen als tres, quan s’acaba el primer període. La condició és dedicar-s’hi a temps parcial per assegurar que es continua l’exercici professional de la construcció. Tot i així, la diversitat de línies d’actuació tendeix a ocupar-li tota la setmana, va assegurar.

Amb el concurs “A Home Away From Home” (Una casa lluny de casa) han seleccionat i construït prototips de propostes residencials a l’arribada de refugiats. “Les solucions són millors i més barates que el ja clàssic reciclatge de contenidors de transport marítim i diverses ciutats ja s’hi estan interessant”.

prototip

Prototips de les solucions guanyadores del concurs “Home Away From Home”, organitzat per l’Arquitecte en Cap del Govern d’Holanda

El nou projecte en marxa, rotulat “Who Cares?” (A qui li importa?) està enfocat a una realitat de molts països occidentals: l’augment de persones que viuen soles, especialment les grans. A Holanda, un 40% de les llars són unipersonals (a Catalunya són el 23% però estan augmentant) i moltes cases són aïllades. La soledat i els efectes psicosocials són enormes i buscaran solucions des de l’arquitectura.

A més, és potestat seua el criteri de la compra d’art públic (a Holanda el 2% del pressupost de noves construccions es destina a aquest fi) i, com s’ha dit, el manteniment, millora i restauració dels edificis estatals.

Innovació en arquitectura

A Austràlia la figura de l’Arquitecte del Govern va néixer per garantir la qualitat i els interessos públics. Des dels inicis de l’època colonial a la illa es va practicar el model de partenariat públicoprivat en moltes construccions i de seguida es va haver de garantir la supervisió tècnica per evitar potineries. L’oficina de l’Arquitecte de Nova Gal·les del Sud (capital, Sidney) celebra enguany el seu 200è aniversari i, amb Peter Poulet al capdavant, han aprofitat per canviar moltes de les seues funcions.

Poulet, al càrrec des del 2012, recopila i explora noves estratègies que millorin el disseny arquitectònic i urbà de l’Estat ja sigui per les administracions locals, els espais públics, els edificis del govern o de privats que hi estiguin interessats. Actualment en curs, el projecte “Missing Middle” (mutatis mutandis, “Oblidant el terme mig”), explora bones pràctiques en habitatges en bloc, tan normals a les ciutats catalanes, però més estranys a Austràlia. Sidney, amb un creixement esperat de dos milions d’habitants en els pròxims anys, concentra les seues construccions entre residències unifamiliars aïllades i gratacels i es contemplen els blocs de varis pisos com una bona solució. Els set arquitectes dels governs federals de l’illa col·laboren a través de la GANA, Goverment Architects Network of Australia.

El context català

A l’espera de nous escenaris polítics, el gerent de l’INCASÒL Albert Civit, va argumentar que la realitat geogràfica de Catalunya (les dinàmiques metropolitanes, la interconnexió urbana del país, els reptes en sostenibilitat, etc.) s’escapen a les actuals competències dels Arquitectes Municipals. En concret, el de Barcelona ha estat tradicionalment la veu de referència en la definició urbana de la ciutat i del país, però “la multiescalaritat actual exigeix coordinació entre administracions” i “visions globals” va afegir. La figura de l’Arquitecte del Govern no existeix en els marcs legals actualment en definició com la Llei d’Arquitectura i Llei del Territori. Aquesta última centrarà el proper acte del Congrés en l’àmbit de territori i urbanisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s