Una ciutat millor és possible

Bernardo Secchi: La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres. La Catarata, 2015.
La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres

La ciutat ha estat, en l’imaginari col·lectiu, l’espai de la creació de les llibertats històriques, del desenvolupament polític, econòmic i social i l’aparador dels progressos científics i tècnics. Però és també una enorme màquina de repressió i suspensió de drets. Aquest és punt de partida de La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres, llibre pòstum de l’urbanista italià Bernardo Secchi.

Aquest llibre, editat per La Catarata, vol ser una porta d’entrada a l’enorme trajectòria de l’autor, mort el 2014, així com als debats sobre urbanisme i planificació territorial pels no iniciats. La ciutat no es fa sola ni tampoc és el simple escenari de les dinàmiques socioeconòmiques, sinó que exigeix la mateixa lluita entre esquerres i dretes que hi ha en els altres debats identitaris, socials o econòmics.

En aquest llarg inici del segle XXI, la principal qüestió urbana és la desigualtat com ho havia estat l’habitatge al segle XIX o la deshumanització en el París de Benjamin. L’urbanisme mundial es caracteritza, cada cop més, per una segregació espacial. La separació entre rics i pobres es promou amb la ideologia de mercat (s’urbanitza el que els rics desitgen comprar), el clàssic desig de distingir-se (la ciutat d’aparador) i la retòrica de la por (cal posar barreres entre els espais de qualitat i els insegurs). Les urbanitzacions emmurallades (gatered cities) i distanciades de les barriades populars o slums són la tònica a Amèrica, Àfrica i Àsia.

La tradició urbana europea, afirma Secchi, impedeix aquests extrems. Però se’n pot veure la intenció en moltes accions urbanístiques i territorials. Algunes accions, “inevitables” segons es diu en el seu moment, serien inimaginables en zones amb predomini de les classes socials altes. Parlem, per exemple, del Nus de la Trinitat, del corredor ferroviari de Sants o les infraestructures energètiques de Tarragona.

En cada crisi sistèmica, les ciutats han canviat radicalment. Així ha sigut al llarg de la història. En aquesta crisi que ens ha tocat viure, la ciutat és la qüestió principal que hi ha damunt la taula, com demostren les últimes conteses electorals. Quan en sortim, si és que en sortim, viurem en unes ciutats que hauran canviat per sempre i hem de decidir si volem que la desigualtat sigui l’adjectiu que les defineixi en els pròxims cent anys. L’última tesi que Secchi deixa escrita és que la ciutat i el territori són camps de confrontació política, tenen dinàmiques pròpies tan importants com els altres àmbits socials i polítics i que el marge de maniobra es redueix progressivament. Més val, doncs, que en prenguem consciència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s