40 anys de serenitat mediterrània

panoramica_2

Actuació de dansa davant de laFundació Miró

La Fundació Miró aconsegueix l’èxit de convocatòria en la celebració del seu 40è aniversari. Ambient intergeneracional, música en directe, dansa i caravanes de menjar en un carrer tallat tota la tarda i vespre del dimecres i que continuarà fent diverses activitats en les pròximes setmanes. El més important, però, és l’obertura de portes d’un dels, diguem-ho clar i fort, millors edificis de la ciutat.

Josep Lluís Sert, l’autor de l’edifici, probablement sigui l’arquitecte barceloní de més renom internacional, amb el permís de Gaudí. S’exilià als Estats Units després d’haver construït el Pavelló de la República d’Espanya a l’Exposició de París, entre d’altres obres poc properes al nou règim. A Amèrica tingué una profitosa carrera com a arquitecte, urbanista i professor, essent el degà de l’Escola de Disseny de Harvard durant gairebé vint anys. Tornar a Barcelona se li va fer molt difícil a molts nivells i és per això que el projecte d’un museu pel seu íntim amic Joan Miró va ser un dels seus projectes amb més càrrega sentimental.

La Fundació és una síntesi de l’arquitectura mediterrània contemporània, amb un pati interior a partir del qual es desenvolupa el conjunt. Sert hi volgué plantar una olivera de tronc retorçat que dialogués amb les escultures de Miró i que es retallés amb el blanc trencat i rugós i el blau del cel. Al seu voltant se succeeixen sales de diferents volums i formes, com de casa antiga, que els artistes visitants valoren molt positivament, ens diu Jaume Freixa, president de la Fundació: “les obres s’han d’adaptar a unes sales versàtils però amb personalitat, i això és estimulant per ells”. A més de mostrar la col·lecció permanent de Miró, ara ampliada, la Fundació va ser concebuda com un Centre d’Art Contemporani, en un moment, l’any 1975, en què no hi havia espais d’exposició artística a la ciutat.

Actuació nocturna durant la celebració dels 40 anys de la Fundació Miró.

Actuació nocturna durant la celebració dels 40 anys de la Fundació Miró.

L’edifici és el primer edifici públic modern o racionalista, fet que el converteix en una peça singular de Barcelona. Funcional, de mida humana i sense ornaments, va ser poc aplaudit per l’stablishment arquitectònic. Sert va voler regalar un museu únic a la ciutat, però era conscient dels atacs en la història d’Espanya al bon gust de l’arquitectura (tot el recinte de l’Exposició Universal n’és un exemple) així com al progrés en general. Per aquesta raó l’edifici està conceptualitzat com un petit castell, emmurallat per fora, amb una torre de vigia just al costat de l’entrada.

Però la gent se’l va fer seu de seguida, afirma un Freixa que no para de saludar a criatures, adults d’edat avançada i persones que només són joves en un determinat diari barceloní. La festa sembla més pròpia d’una festa major d’un poble de la costa que de l’efemèride d’una de les institucions culturals més importants de la ciutat. Amb 40 anys a l’esquena, el museu es troba en plena forma gràcies a la dieta mediterrània de la universalitat de les obres de Miró, la novetat de les exposicions temporals i la serena funcionalitat de l’edifici de Sert. Per molts anys, Fundació Miró!

Article originalment publicat al Núvol, el digital de cultura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s