L’urbanisme de Trías en sis punts

A l’acabar la setmana Barcelona votarà, com al resta de municipis espanyols, la composició del pròxim Ajuntament. Enmig d’una viva campanya electoral, amb debats i arguments més o menys afortunats, és bo repassar les principals actuacions de l’actual legislatura (2011-2015) per a què cada un en tregui conclusions. Presentem, doncs, les principals fites urbanístiques de la primera legislatura de Xavier Trías al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona.

1. Urbanisme: reformes dels principals vials del centre. No es discuteix, grosso modo,  la resolució arquitectònica de les noves Avingudes Diagonal i Paral·lel i els Passeigs de Gràcia i de Sant Joan. Però experts, formacions polítiques i ciutadania organitzada critiquen haver prioritzat aquestes obres del centre per sobre dels dèficits urbanístics de barris perifèrics ―o no tan perifèrics com l’Eixample―, pels destinataris a qui van dirigides i pel cost d’oportunitat. En el cas de la Diagonal, s’ha perdut l’ocasió de connectar els dos tramvies, fet que tindria un fort impacte en la mobilitat de la ciutat. Totes tenen l’ull posat en el turista. Maximitzar beneficis enlloc d’equilibrar qualitat urbana. I queda pendent les Glòries, com veurem més avall.

2. Turisme: Ciutat Vella s’esgota. Convergència i Unió no sembla que hagi aportat innovacions destacables en el model turístic i ha continuat exprimint el centre de la ciutat. No ha posat fre als apartaments turístics fins que el sector hoteler ha dit prou (ha ignorat els veïns), ha lluitat per la construcció de l’Eurovegas. La Barceloneta va dir prou l’estiu passat: es veu envoltada entre l’hotel Vela, la marina de Luxe i el Born Centre Cultural, una institució buida per dins i per fora. L’estratègia de taca d’oli a través dels nous grans vials comença a produir molta pressió sobre Gràcia, Sant Antoni, el Poblesec, l’Eixample i Poblenou.

Can Vies

Excavadora-Jardí a Can Vies. Autor: Aleix Porta

3. Ciutadania: priorització d’uns sobre d’altres. Aquesta legislatura passarà a la història pels fets de Can Vies i pel documental Ciutat Morta. Ambdós es refereixen a esdeveniments anteriors a la legislatura Trías però el seu desenllaç li toca de ple. El casal autogestionat Can Vies va ser ocupat fa 17 anys al barri de Sants però el 2014 es va decidir desallotjar-lo i destruir-lo. Va ser una mala decisió política que va encendre un districte amb una forta tradició d’autogestió. Ciutat Morta mostra vulneracions de drets individuals, tortures i repressió en el sistema judicial i policial de Barcelona. L’Ajuntament ha volgut passar pàgina, no investigar ni buscar responsabilitats. Per altra banda, es prioritzen grans mobilitzacions en clau identitària (11-S del 2014 i del 2013) però s’ignoren altres moviments socials (Afectats per la Hipoteca, Marea Blanca, Associacions de Veïns, moviment okupa, etc.).

4. Contaminació atmosfèrica: Barcelona i Madrid, club sel·lecte. Incomplir una normativa europea en contaminació de manera reiterada queda impune (què passaria si la normativa fos de dèficit o de competitivitat?). Per cada pas endavant que es fa ―desenvolupament de les Superilles, xarxa octogonal de busos, parc central de Glòries, etc.―, se’n fan dos endarrera ―augment dels creuers contaminants, augment tarifari del transport públic, congelació de les inversions en transport metropolità, etc―. El resultat és que cada cop hi ha més vehicles, més vells i més contaminació i que això provoca al·lergies, malalties respiratòries i morts. I no, la smart city i el vehicle elèctric no són la solució.

5. Cultura: entre la icona i la marca. Durant aquests quatre anys s’ha inaugurat el Museu del Disseny, el Museu de les Cultures, El Born Centre Cultural, l’Hospital de Sant Pau, reobert l’Etnològic i es prepara el d’Arquitectura, a més d’especulacions d’altres projectes. Se segueix apostant per la Barcelona dels festivals (Primavera Sound, Sónar, etc.) i els Congressos (Mobile Word Congress). A nivell creatiu, s’està desenvolupant el projecte de les factories de creació, instal·lades en patrimoni industrial en desús. Totes aquestes apostes tenen en comú una forta localització (seus arquitectòniques destacables), una diversificació de la temàtica, un contingut sovint poc desenvolupat i una fàcil utilització turística, la qual cosa es tradueix en fotografies i en risc d’iconització. El sector de la cultura, mentrestant, és un dels més precaritzats.

6. Infraestrucures: una legislatura de promeses. Dels grans projectes de ciutat i de metròpolis de principis de segle només s’ha inaugurat l’ampliació del Port de Barcelona (el 2012). La resta han sigut promeses i propostes: la L9 pel 2016, La Sagrera pel 2019, la licitació del tren llançadora a l’Aeroport per l’any vinent. A més, es llancen grans revolucions urbanes sense estudis ni pressupostos aproximats, com l’ampliació de la L8 fins a Gal·la Placídia el 2024, la conversió de la Ronda Litoral al seu pas pel Morrot i el soterrament total de la Ronda de Dalt. Es continua amenaçant RENFE per la mala gestió de Rodalies, però sense prendre mesures. Igualment, la plaça de les Glòries ha vist desaparèixer el tambor i comencen les obres del túnel. La no-plaça està cridada a ser el centre verd de Barcelona, però està clar que falta temps per veure-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s