La metròpolis que sempre havies somniat

Últims dies per visitiar l’exposició Metròpolis Barcelona al MDHUB. Fins el 25 d’abril de 2015.barcelona-metropolis-exposicionAra que sembla que la ciutat no pot governar-se més d’esquenes a la ciutadania participativa, la gestió del que és verdaderament important fuig a escales superiors, com la metròpolis o el món global. D’aquesta manera, s’abandona la planta baixa però se salven els mobles en el pis superior. Hi ha qui dirà que es podrien omplir volums sencers d’evidències científiques de què Barcelona, en el segle XXI, o juga el partit amb un equip metropolità o més val que plegui. Però hauríem de reconèixer que qui marca el terreny de joc polític i democràtic és qui després tindrà el control de la pilota més fàcilment. Dit sense embuts, aquesta exposició defineix la realitat geogràfica i l’objecte de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona però no diu ni una ratlla sobre com es gestiona ni molt menys com es controla el seu gestor, l’AMB.

Metròpolis Barcelona arriba en el moment en què s’ha decidit donar per finiquitat el Pla General Metropolità del 1976 i s’està elaborant el Pla Urbanístic Metropolità, que marcarà les línies d’actuació metropolitans pels pròxims 20 o 30 anys. Per situar-se, aquesta exposició explica la realitat metropolitana de Barcelona en el museu que se situa en l’eix central del futur centre metropolità de Barcelona… Tot molt redundant, però com s’observa fàcilment, si l’àrea metropolitana fa dècades que existeix, la consciència de què aquesta necessita una gestió única, centralitzada, aquesta es troba en el mateix estat que el seu centre: a mig fer, com la plaça de les Glòries.

El visitant es trobarà amb una gran dosis d’informació estadística i geogràfica i pot estar content si recorda una o dues dades al sortir de la sala. Per una banda, és encomiable la voluntat de presentar la realitat metropolitana ensenyant la dimensió massiva de molts dels nostres actes quotidians (consum energètic, mobilitat, recollida de residus, etc.). Però és desaconsellable bombardejar el visitant amb dades impossibles d’assimilar (llumetes que marquen tots els equipaments de tota l’àrea de Barcelona) o vídeos que avancen a velocitats supersòniques.

L’exposició tracta, en diferents apartats, la complexitat i vessants d’una entitat metropolitana com la nostra, però és acrítica: ni compara els nostres processos metropolitans amb la d’altres metròpolis (menys quan en som exemple, com la mobilitat a peu) ni denuncia les mancances evidents del nostre desenvolupament (els oculta, com marca la moda, sota l’etiqueta de “repte”: el repte ambiental, el repte de l’habitatge, etc.). Com si el llarg camí des del 1976, moment en què s’aprova el Pla General Metropolità de Barcelona, fos l’únic que s’hagués pogut emprendre. Al principi de l’exposició, uns mapes incomprensibles amb un peu d’imatge descriu sintèticament altres metròpolis com Sidney, Berlín o Boston. Si en volen saber més, poden mirar literalment per una esquerda uns publireportatges de cadascuna de les regions en uns monitors minúsculs.

Informativa i propagandística són els caràcters més importants d’aquesta exhibició, allunyada de les exposicions dels altres museus de la ciutat. Metròpolis Barcelona no interpel·la, no qüestiona, no dialoga, sinó que més aviat dicta i mostra com una exposició d’un museu de ciències. És per això que l’últim apartat queda desllorigat del conjunt, també físicament: desprès de l’agregació de múltiples, enormes i molt complexos fluxos ens diuen que el futur és cosa de tothom. Aquest tothom és representat per una cortina de rostres somrients, blancs i en majoria homes —són arquitectes i enginyers tots ells?— que sembla que volen dir que tots som iguals però que alguns ho són més que d’altres.

Com s’ha dit al principi, Barcelona (la metròpolis) es troba en un moment important de la seva història. Sense voler posar el típic dramatisme final, el nou Pla Director Urbanístic està en procés d’actualització (podríem discutir per què i per qui), alhora que la nova realitat local (la mateixa plaça de les Glòries) i global ens obren noves perspectives. És obvi que ens manca, com a ciutadania, visió metropolitana, que sabem molt bé que som barcelonins o beguerins i catalans, però no tenim cap mena de construcció identitària del que som i volem ser com a comunitat metropolitana. Tot i així, les dinàmiques són les que són i com a ciutadania cal prendre’n consciència. Aquesta exposició arracona el procés de convertir la metròpolis en un nosaltres polític i se centra en com d’important i difícil és gestionar-la. Com si només poguéssim gaudir, però no construir, la metròpolis que sempre havíem somniat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s