Park(ing) Day 2014: oportunitats de somniar una altra ciutat

IMG_5220

La Sra. Berta amb la tela cosida pels visitants del jardí de la Ronda de Sant Pau

La senyora Berta no es podia imaginar que aquells pedaços de roba que havia baixat al matí en una bossa s’haguessin convertit, ara al capvespre en una tela de diversos metres de llargada. “Com ho heu fet?” pregunta i no se’n sap avenir que hagin estat desenes de persones que amb fil i agulla han anat cosint els trossos. “L’any vinent utilitzarem aquesta tela”, diu un dels veïns del barri de Sant Antoni que ha muntat aquest petit jardí a la cantonada de la Ronda de Sant Pau amb el carrer Manso de Barcelona, entremig d’una parada de bicicletes, uns contenidors i el trànsit.

La iniciativa s’emmarca en l’acció del Park(ing) Day Barcelona 2014 que pot traduir-se com “dia de les places d’aparcament” o “dia del parquejar, una iniciativa que va començar l’any 2005 a San Francisco i se celebra a més de 170 ciutats d’arreu del món cada tercer divendres de setembre. Aquest cop l’organització, a càrrec d’Espai Ambiental, ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona no els cobrés l’ús de zona blava.

Com resa el manifest del Park(ing) Day 2014, el 55% de l’espai obert de Barcelona correspon a calçada per al transport de vehicles, mentre que el 45% és espai destinat a tots els altres usos, com terrasses, elements decoratius com fonts, arbrat, terrasses… El fet és que per la calçada només es pot circular o aparcar mentre que en el que queda d’espai s’hi ha de concentrar tota la resta d’accions que la vida urbana permet (i per les quals, de fet, la gent agafa el vehicle). Aquesta realitat suposa molts problemes, sovint soterrats, d’economia de l’espai, de privilegis, de contaminació i de creativitat. A quins altres usos es podrien destinar tots aquests metres quadrats d’espai ocupat per vehicles aparcats?

Aquesta pregunta és la que han volgut respondre les 40 entitats en les 30 places d’aparcament ocupades aquest 19 de setembre a Barcelona. La més repetida ha estat la de recuperar la costum, ni que sigui per un dia, de prendre la fresca. Uns seients improvitzats amb cadires, bales de palla, berenar i material per llegir i dibuixar o plantes per cuidar. És el cas de la mencionada plaça de la Ronda de Sant Pau, de la de Ronda de Sant Antoni amb Muntaner (muntada per BAM, Bio Arquitectura Mediterrànea i Permacultura BCN) o la del carrer Enric Granados amb Rosselló (de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample i el blog SpaghettiBCN). Segurament, la pèrdua del costum de prendre la fresca al capvespre sigui un dels sacrificis més grans que la nostra cultura ha fet en favor del trànsit rodat. El treball s’imposa al descans, l’estrès al gaudi.

Piscina de fulles a Via Augusta

Piscina de fulles a Via Augusta

Una altra proposta, aquest cop de la mà d’Arquect, Lemur, Living Devices Lab i Umbracle i situada a la Via Augusta amb Príncep d’Asturies, ha tingut com a destinataris els ciutadans més menuts, tot i que no exclusivament. Una piscina de tardor, és a dir, plena fins als genolls de fulles seques que ha fet les delicies dels infants de la zona, tot i que no només, com dèiem. El joc infantil, produït per la seua pròpia imaginació, ha practicament desaparegut dels nostres carrers des de què els cotxes tenen més dret a circular i a circular ràpid. Com els indis americans, els infants queden guardats en reserves enreixades i de poca imaginació. Resulta irònic demanar facilitats per poder portar i recollir amb cotxe els fills i filles a la porta de l’escola quan no fa ni una generació els infants ho feien sols i jugant, sense perills i sense presses.

Jardí d'El Colectivo Verde a la plaça d'Artós

Jardí de La Comunidad Verde a la plaça d’Artós

La cantonada de la plaça Artós amb el carrer dels Vergós ha brillat notablement gràcies al col·lectiu La Comunidad Verde, que ha construït un jardí complet de gespa, plantes i arbustos. La reivindicació de més zones verdes, de qualitat i repartides per tota la ciutat (només 1/3 de la zona verda de Barcelona és dins de la ciutat, mentre que els 2/3 restants són a Collserola) és una altra de les propostes que s’han deixat sentir durant aquest dia, així com una aposta pel transport públic i la bicicleta. Una hamaca damunt d’una plantació de menta feia flotar a qui s’hi estirés per sobre del tumultuós trànsit direcció Túnels de Vallvidrera. Espai fortament enjardinat només sortir al carrer? I per què no?

IMG_5203

Aparcament d’idees a la plaça Universitat, de Globus Vermell

La imaginació, però, es desferma a la plaça Universitat, on Globus Vermell ha proposat un “aparcament d’idees per un aparcament de vehicles” on els curiosos expressaven en uns targetons els usos que podien destinar-se cadascuna de les places d’aquest “macrominiaparcament” dibuixat a terra. Boleres, piscines, taules de treball, de ping pong, futbolins, horts, barbacoes, porxos, escenaris, speakers corners… Un parc d’atraccions en el típic aparcament de parc d’atraccions. Un jardí possible on ara hi ha desert.

Les reivindicacions, que aprofiten la setmana de la mobilitat del 22 al 26 de setembre, no són noves. De fet són massa velles, ja que van començar a alçar-se des de què cotxes, fums i soroll robaven en benefici privat l’espai de tots. El benefici del vehicle privat és molt seductor: mobilitat total les 24 hores del dia. Però ningú havia advertit dels perills de l’aglomeració de tants vehicles i dels problemes que arrossega: Barcelona triplica el màxim permés de contaminació atmosfèrica per la UE i el 80% de les emissions provenen dels vehicles motoritzats. Per no parlar de la contaminació acústica i la desaparició del joc infantil, la seguretat i les zones verdes. L’impacte en la salut i el medi ambient és astronòmic i impossible de no veure.

El vehicle motoritzat redueix les distàncies llargues i mitjanes, però ha dinamitat la proximitat. L’eliminació total del cotxe privat de dins les ciutats és defensada per molts pocs i cal defensar, com deia Jane Jacobs, que els vehicles motoritzats són útils i necessaris, entre altres coses per assegurar el transport de serveis, mercaderies i de persones en molts casos insubstituibles. El que no és suportable és que tanta gent viatgi utilitzant l’espai de cinc i contaminant com ho fan 50 en un autobús i a sobre disposin de l’espai de tothom quan no ho fan, és a dir, quan aparquen, a totes hores i per defecte.

Els defensors del vehicle privat, sempre a favor de les bones idees que no impliquin sacrificis o almenys no els seus, al·leguen la falta d’inversió en transports públics i segurament tenen raó en aquest punt. Critiquen també el començar la casa per la teulada, perjudicant el conductor (tallant la circulació, treient places d’aparcament, etc.) sense donar-los alternativa, però els falta, com els falta a molts polítics, visió i plans d’acció global. I és que, com se sorprenia la senyora Berta, és diferent posar pedaços allí on hi ha forats que teixir una llarga tela cosint molts i petits trossos de roba.

Trobareu més participants, accions i fotografies a la web de Par(ing) Day Barcelona 2014 i al seu Instagram.
Vegeu també la web del Parking Day International.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s