La perifèria extralimitada

Portada del llibreShaun Tan: Contes de la perifèria, editorial Barbara Fiore, 2008.

A vegades, només cal descargolar una mica un sol cargol d’una complexa màquina per iniciar un procés fatal però sense evitar el col·lapse. Això és el que passa a Contes de la perifèria, del conegut Shaun Tan. Un conjunt de narracions, bellament il·lustrades, ambientades en urbanitzacions de xalets. Són narracions descriptives, del que podria passar en aquest entorn monòton si la raó i les raons que les han portat en aquest món, cansades, fossin preses d’un somni profund.

Un solar poblat únicament per un enorme búfal d’aigua mut però savi, l’aparició habitual d’estranys i fràgils èssers constituïts de pals, la moda de posar míssils d’autodefensa al jardí del darrera o l’acumulació metereològica de versos secrets són alguns de les quinze metàfores d’aquest estil de vida que l’autor nipoaustralià ens explica.

Una de les més desconcertants, sinistres fins i tot, és “L’expedició”. Dos germans s’adentren en territoris desconeguts però sòrdidament previsibles d’una perifèria plena d’autopistes i centres comercials per dil·lucidar un enigma: la guia de mapes s’acaba abruptament, sense continuïtat en una altra pàgina. L’un afirma que es tracta d’un error i que el territori ha de continuar, l’altre aposta que el mapa correspon a la realitat. Com uns Livingstones postmoderns s’adentren en aquest desert hiperconstruït.

La uIMG_4630rbanalització és la tendència a descontextualitzar el paisatge, a buidar-lo de significat i omplir-lo d’autoreferencia i racionalització absurda. Tenim casos als centres urbans, cada cop més estúpids, però és en el model anglosaxó d’urbanització dispersa on més s’ha exprimit aquest pla. L’urbanisme dispers que alterna urbanitzacions de baixa densitat, grans vies de comunicació rodada i centres comercials de marques conegudes es reprodueix i reprodueix en el mapa i en el territori. Shaun Tan pregunta si aquest model s’acaba en algun lloc, en algun moment. La perifèria sembla ignorar allò del que és perifèria i esdevé cosmos tancat.

Quina vida en aquest planeta? La quotidianeïtat esdevé absurda, que és el que passa quan traspassem el límit del que és raonable. Els síntomes són coneguts: la sol·litud, la frustració en les relacions, l’escapisme, el control social, la por a l’exterior i la posterior banalització per fer-la digerible. No és una cita de tòpics, sinó més aviat un intent d’escapatòria d’aquests tòpics.

IMG_4619Sovint s’associa la vida en les perifèries a la tardoinfància o l’adolescència. Segurament per la semblança de representar la dosis exacta d’ambició i fragilitat. Però la perifèria es defensa aprofundint en l’autocitació i la negació de les conseqüències. Els arguments en contra aquest model de vida ja els sabem, però, com en un adolescent, les raons sovint no són suficients. Contes de la perifèria vol ser una lectura estranya però suggerent als lectors d’aquesta franja d’edat que s’hi acostin, com un pòsit que pot quedar-se amagat per germinar més tard, removent consciències.

D’aquí que els dibuixos i les resolucions de Tan connectin amb la “lògica irracional” d’aquest període de vida i d’aquest model urbanístic i, per tant, amb quelcom intern nostre que arrosseguem. Si no passessin coses tan estranyes com divertides a les urbanitzacions ningú hi viuria. Però alerta: els nivells de diversió i estranyesa poden no ser paral·lels.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s