La ciutat de les dones

Poden ser masclistes les ciutats? La pregunta hauria de ser si poden ser feministes. L’arquitectura i l’urbanisme, disciplines en mans dels homes encara avui, són una mostra de com el patriarcat s’immisceix en tots els àmbits de la vida. Les dones i les seves necessitats han hagut d’adaptar-se i de subvertir uns carrers i unes places que no han estat dissenyats pensant en elles.

Aquest article és un petit recull de diversos plantejaments femenins per canviar les nostres ciutats.

Margaret Michaelis: Sense Títol. 1934. National Gallery of Australia

Una mirada: Margaret Michaelis, fotògrafa avantguardista. Nascuda a Àustria en una família jueva, obrí un dels primers, sinó el primer, estudi de fotografia a Barcelona conduït per una dona. Vingué el 1933 fugint de la persecució nazi. Va entrar en contacte amb Josep Lluís Sert i els arquitectes del GATPAC i va treballar com a fotògrafa d’arquitectura per la revista AC. per qui va per qui realitzà fotografia arquitectònica. Realitzà un important fotoreportatge del Barri Xino, així com molts treballs de per diverses publicacions durant la Guerra Civil. El 1937 s’exilià a Austràlia on va intentar continuar la seva carrera fins que una pèrdua de vista significativa la va apartar de la professió.  Continua llegint

La cova dels llibres

Biblioteca_2El lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2014 d’aquest mes de febrer ha tingut el focus natural posat en l’esfereïdor i colpidor documental Ciutat Morta dels directors Xavier Artigas i Xapo Ortega. No fa gaires edicions que el premiat de la discòrdia va ser precisament el d’arquitectura però aquest any el d’aquesta disciplina ha quedat eclipsat. I és que premiar una cova tampoc és una decisió fàcil.

L’obra escollida és la biblioteca pública Joan Maragall, situada entre els carrers de Muntaner i Sant Gervasi de Cassoles, al barri homònim de la zona alta de la ciutat. Obra dels arquitectes Toni Casamor, David Baena, Manel Peribáñez i Maria Taltavull del despatx BCQ arquitectura barcelona, ha sigut elogiada pel jurat del premi per haver renunciat a la presència volumètrica i haver-se amagat sota el centre cívic de Vila Florida i els seus jardins. Continua llegint

Per què posar gandules a la Diagonal no és tan original?

La Vanguardia publica avui la noticia, enmig de previsions estupendes del resultat, de la proposta d’instal·lar gandules i cadires als laterals de l’Avinguda de la Diagonal i del Passeig de Gràcia els diumenges i festius. Analitzem aquí aquesta mesura i rebaixem el sufflè del rotatiu barcelonès. Continua llegint

Enllaç

Una treintena de personas sin hogar vive en la T4 de Barajas, considerada espacio público | Se confunden entre los viajeros y algunos sobreviven gracias a pequeños trapicheos

El País || 17/12/2014

El 26 de mayo de 2013 Edu decidió dar un paseo andando desde Madrid hasta Zaragoza. No tenía mucho que hacer por entonces. Si ya cuesta encontrar trabajo, no digamos recién salido de pagar diez años de cárcel. Calculó que, yendo ligerito, el peregrinaje le llevaría unos 20 días. Pero en la primera jornada se le hizo de noche buscando la carretera de Barcelona a la altura de Barajas y se refugió en la T4. Ahí se quedó. Fin del viaje. Justo donde el resto comienza el suyo y donde él, vigués chaparrito de espaldas anchas, sigue esta mañana después de un año y medio rodeado de un montón de maletas que guarda a un euro el bulto. Resulta que no está solo. En esta misma terminal, construida por la rutilante estrella de la arquitectura Richard Rogers y Antonio Lamela a cambio de 6.200 millones de euros, viven una treintena de personas sin hogar. Algunos desde hace años. Pero la mayoría son invisibles para los viajeros.

El truco está en parecer uno de ellos. Visten correctamente, van aseados, transportan bultos en carritos como si fueran turistas y algunos dan vueltas todo el día alrededor de los mostradores, como a la espera de un avión que no termina de despegar. El aeropuerto alberga un ecosistema de personas sin hogar que han encontrado ahí un techo, aseos limpios y amplios, calefacción, 15 minutos gratis al día de Internet, seguridad, subsistencia gracias a pequeños trapicheos con viajeros (no todos lo hacen), anonimato y cafeterías abiertas las 24 horas.

Reportatge complet a El País.

La aldea urbana

Las redes humanas se desarrollan en función del tamaño de la ciudad

artículo publicado en El País el 23 de noviembre de 2014.

“Quiero formar parte de ella, New York, New York”, cantaba Frank Sinatra sobre la ciudad que atrae a muchas de las personas más ambiciosas del mundo, desde artistas e intérpretes hasta empresarios y banqueros. En cierto sentido, es un fenómeno fácil de explicar: las metrópolis como Nueva York, con sus poblaciones multiculturales, sus empresas multinacionales y su abundancia de talento, están llenas de oportunidades. Pero la influencia de las grandes ciudades no se limita al poder económico y cultural; las ciudades pueden cambiar de forma radical las vidas de las personas, e incluso a las personas mismas.

En 2010, Geoffrey West, junto con un equipo de investigadores, descubrió que existen varios parámetros socioeconómicos —tanto positivos como negativos— que se multiplican en virtud del tamaño de la población. En concreto, cuanto más grande es la ciudad, más elevados son el salario medio, la productividad, el número de patentes por persona, la tasa de criminalidad, los casos de ansiedad y la incidencia del VIH.

Continua llegint

Construint-se un refugi

Imatge

El pròxim diumenge 30 de novembre tindrà lloc la VIII edició de Construint a la Sala, el taller d’arquitectura per a nens i nenes, a la sala oval del MNAC, un escenari inmillorable.

Continua llegint

Vivim d’esquena als boscos?

“El cucut de primavera veu que el bedoll ja creixia:
—¿Per quines raons deixares el bedoll sense tallar-lo?—
Respongué així Väinämoïnen:
―Doncs el motiu de deixar-lo és aquest i no cap altre:
perquè tu puguis cantar-hi.”
Elias Lönnron, “Kevala”, Cant II

Una cabina en una localitat boscosa, ara museu de la vida forestal a Helsinki

Una cabina en una localitat boscosa, ara museu de la vida forestal a Helsinki

Som una societat cada cop més urbana, i per urbà entenem extensions d’espai bàsicament pavimentats on el verd és ocasional i decoratiu. En els últims anys, els excessos de la contaminació i de la urbanització ha posat en valor els territoris tradicionalment antagònics, com el camp i els boscos, fagocitats pel desenvolupisme insostenible. Es vol incorporar el bosc al nostre estil de vida. Però aquesta recuperació és un retorn al bosc com a font de vida o es constreny a la preservació museística dels nostres boscatges?

Aquesta era una de les preguntes que intentava respondre el seminari “Boscos: usos, mirades, paisatges” celebrat a Viladrau el passat mes de setembre i organitzat per l’Observatori del Paisatge. Uns usos que ens obliguen a parlar de la seva explotació econòmica, unes mirades que ens parlen de la seva gestió i uns paisatges que ens fan pensar en el seu paper com a patrimoni cultural i inmaterial. Continua llegint