Una ciutat millor és possible

Bernardo Secchi: La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres. La Catarata, 2015.
La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres

La ciutat ha estat, en l’imaginari col·lectiu, l’espai de la creació de les llibertats històriques, del desenvolupament polític, econòmic i social i l’aparador dels progressos científics i tècnics. Però és també una enorme màquina de repressió i suspensió de drets. Aquest és punt de partida de La ciudad de los ricos y la ciudad de los pobres, llibre pòstum de l’urbanista italià Bernardo Secchi. Continua llegint

40 anys de serenitat mediterrània

panoramica_2

Actuació de dansa davant de laFundació Miró

La Fundació Miró aconsegueix l’èxit de convocatòria en la celebració del seu 40è aniversari. Ambient intergeneracional, música en directe, dansa i caravanes de menjar en un carrer tallat tota la tarda i vespre del dimecres i que continuarà fent diverses activitats en les pròximes setmanes. El més important, però, és l’obertura de portes d’un dels, diguem-ho clar i fort, millors edificis de la ciutat. Continua llegint

L’urbanisme de Trías en sis punts

A l’acabar la setmana Barcelona votarà, com al resta de municipis espanyols, la composició del pròxim Ajuntament. Enmig d’una viva campanya electoral, amb debats i arguments més o menys afortunats, és bo repassar les principals actuacions de l’actual legislatura (2011-2015) per a què cada un en tregui conclusions. Presentem, doncs, les principals fites urbanístiques de la primera legislatura de Xavier Trías al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Continua llegint

L’art fa vibrar de nou el carrer Pere IV

Laura Castilo per al Festival Ús

Laura Castilo per al Festival Ús. Foto d’Aleix Porta

La senyora Higínia està farta de solitàries parets grises. Viu amb la seva filla davant de l’esglèsia del Sagrat Cor del carrer Pere IV i el seu balcó és un oasi entre el marró dels pisos tapiats del seu bloc. Les famílies que els ocupaven han anat morint o mudant-se. “Abans passava el tramvia i tremolava tot. Ara, apart de cotxes i autobusos, només ve gent el diumenge a missa i algunes tardes a l’esplai”, diu des del balcó. Aquest cap de setmana, però, el Festival Ús Barcelona ha vingut en reforç de les seves flors. Continua llegint

Les cadires serveixen per parlar

Ressenya del llibre Las sillas están donde la gente va de Misha Glouberman i Sheila Heti  i editat per Alpha Decay.

149Com hagués escrit Montaigne els seus assaigs si hagués viscut en una de les nostres ciutats? Una possible resposta pot ser Las sillas están donde la gente va, un recull de petits assaigs dictats pel professor d’improvització Misha Glouberman i escrits per Sheila Heti, creadors d’experiments culturals en el seu Toronto natal. Un llibre que explica com viure, treballar i jugar a la ciutat (resa el subtítol) o, com diuen els mateixos autors, un llibre d’autoajuda per aquells que no necessiten ajuda. Continua llegint

La metròpolis que sempre havies somniat

Últims dies per visitiar l’exposició Metròpolis Barcelona al MDHUB. Fins el 25 d’abril de 2015.barcelona-metropolis-exposicionAra que sembla que la ciutat no pot governar-se més d’esquenes a la ciutadania participativa, la gestió del que és verdaderament important fuig a escales superiors, com la metròpolis o el món global. D’aquesta manera, s’abandona la planta baixa però se salven els mobles en el pis superior. Hi ha qui dirà que es podrien omplir volums sencers d’evidències científiques de què Barcelona, en el segle XXI, o juga el partit amb un equip metropolità o més val que plegui. Però hauríem de reconèixer que qui marca el terreny de joc polític i democràtic és qui després tindrà el control de la pilota més fàcilment. Dit sense embuts, aquesta exposició defineix la realitat geogràfica i l’objecte de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona però no diu ni una ratlla sobre com es gestiona ni molt menys com es controla el seu gestor, l’AMB. Continua llegint

El paisatge comú, entre l’ideal i la pràctica

DSC_0694

Façana d’un taller de bicicletes clausurat a la Via Júlia

El bé comú és l’única paraula del debat polític actual que no prové del pensament neoliberal i com a tal, té tots els factors en contra per prosperar. Amb aquesta idea obria el jurista Ugo Mattei la Jornada del Paisatge com a bé comú, organitzada per l’Orbservatori del Paisatge i celebrada a l’Ateneu Popular de Nou Barris. Continua llegint