Vivim d’esquena als boscos?

“El cucut de primavera veu que el bedoll ja creixia:
—¿Per quines raons deixares el bedoll sense tallar-lo?—
Respongué així Väinämoïnen:
―Doncs el motiu de deixar-lo és aquest i no cap altre:
perquè tu puguis cantar-hi.”
Elias Lönnron, “Kevala”, Cant II

Una cabina en una localitat boscosa, ara museu de la vida forestal a Helsinki

Una cabina en una localitat boscosa, ara museu de la vida forestal a Helsinki

Som una societat cada cop més urbana, i per urbà entenem extensions d’espai bàsicament pavimentats on el verd és ocasional i decoratiu. En els últims anys, els excessos de la contaminació i de la urbanització ha posat en valor els territoris tradicionalment antagònics, com el camp i els boscos, fagocitats pel desenvolupisme insostenible. Es vol incorporar el bosc al nostre estil de vida. Però aquesta recuperació és un retorn al bosc com a font de vida o es constreny a la preservació museística dels nostres boscatges?

Aquesta era una de les preguntes que intentava respondre el seminari “Boscos: usos, mirades, paisatges” celebrat a Viladrau el passat mes de setembre i organitzat per l’Observatori del Paisatge. Uns usos que ens obliguen a parlar de la seva explotació econòmica, unes mirades que ens parlen de la seva gestió i uns paisatges que ens fan pensar en el seu paper com a patrimoni cultural i inmaterial. Continua llegint

Park(ing) Day 2014: oportunitats de somniar una altra ciutat

IMG_5220

La Sra. Berta amb la tela cosida pels visitants del jardí de la Ronda de Sant Pau

La senyora Berta no es podia imaginar que aquells pedaços de roba que havia baixat al matí en una bossa s’haguessin convertit, ara al capvespre en una tela de diversos metres de llargada. “Com ho heu fet?” pregunta i no se’n sap avenir que hagin estat desenes de persones que amb fil i agulla han anat cosint els trossos. “L’any vinent utilitzarem aquesta tela”, diu un dels veïns del barri de Sant Antoni que ha muntat aquest petit jardí a la cantonada de la Ronda de Sant Pau amb el carrer Manso de Barcelona, entremig d’una parada de bicicletes, uns contenidors i el trànsit.

La iniciativa s’emmarca en l’acció del Park(ing) Day Barcelona 2014 que pot traduir-se com “dia de les places d’aparcament” o “dia del parquejar, una iniciativa que va començar l’any 2005 a San Francisco i se celebra a més de 170 ciutats d’arreu del món cada tercer divendres de setembre. Aquest cop l’organització, a càrrec d’Espai Ambiental, ha aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona no els cobrés l’ús de zona blava.
Continua llegint

El model París

Citació

¡Qué extraña idea la de planear un Gran París! El Gran París ya existe, está ahí, delante de nuetros ojos. Su población asciende a unos diez millones de habitantes, dos dentro de la ciudad y ocho fuera. Los que viven dentro son blancos en su mayoría, menos en los tres últimos distritos con dos cifras, los del nordeste, donde encontramos a la vez blancos, árabes, negros y chinos. Dejando a un lado estos barrios, la población que vive dentro tiene los medios para hacerlo, es decir, puede pagar los alquileres de cuatro cifras. Las tiendas son caras i de buen gusto, los restaurantes están llenos y los turistas encantados. La policía es discreta y cortés; la justicia, comprensiva; y allí está lo mejor del país en materia de perioditas, artistas y sociólogos, cuando no están haciendo trabajo de campo.

Este terreno a menudo está consituido por lo de fuera. Está separado de lo de dentro por una barrera cuyos puntos de referencia son las puertas.

Estas puertas son fácilmente reconocibles, porque de allí salen los autobuses, cuyos números tienen dos cifras cuando viajan hacia el interior, y tres cuando lo hacen hacia el exterior. Estos últimos son, además, modelos más antiguos, y no circulan por la noches. Las gentes de fuera trabajan a menudo dentro, como cajeras, vigilantes, o encargados de tareas como la limpieza,las obras o el reparto. Para pasar de su alojamiento de fuera -en los barrios que solemos llamar “sensibles”, sin que nunca se precise en qué consiste esta sensibilidad- a su trabajo de dentro, suelen transitar por la estación de Châtelet del RER, cuyo centro está tan animado que se le ha dado el nombre de pinball. Los que no tienen trabajo (y son muchos, sobre todo entre los árabes y los negros, de los cuales hay muchos en la población de fuera) tienen la ventaja de evitar el pinball. Pueden, como los otros, por otra parte, aprovechar la presencia de la policía, que patrulla armada y en fila por los barrios, y que tene la ocasión de mostrar una sensibilidad excesiva.

Eric Hazan, París en tensión. Urbanismo e insurrección en la ciudad de la luz.Errata naturae, 2011, pp 151 i ss.

París

 

Sociofobia: el moviment es demostra caminant

César Rendueles: Sociofobia. Capitán Swing, 2013.portada del llibre

L’assaig de Rendueles, tot i que bastant sociològic, té interpel·lacions urbanes constants que no es poden obviar. Per començar, dues qüestions que, en l’època del capitalisme global i a causa d’ell, estan determinant els reptes urbanístics del segle XXI: una, l’ordenació i la millora de les condicions de vida de milers de milions de persones (1/3 de la població urbana mundial, és a dir, uns 1.700M de persones) que viuen en zones urbanes hiperdegradades, les barriades; una altra, el buidatge de la vida de l’espai públic, o com li diu l’autor d’aquest assaig tan provocatiu com consolador alhora, la sociofobia. Continua llegint

La perifèria extralimitada

Portada del llibreShaun Tan: Contes de la perifèria, editorial Barbara Fiore, 2008.

A vegades, només cal descargolar una mica un sol cargol d’una complexa màquina per iniciar un procés fatal però sense evitar el col·lapse. Això és el que passa a Contes de la perifèria, del conegut Shaun Tan. Un conjunt de narracions, bellament il·lustrades, ambientades en urbanitzacions de xalets. Són narracions descriptives, del que podria passar en aquest entorn monòton si la raó i les raons que les han portat en aquest món, cansades, fossin preses d’un somni profund. Continua llegint

Ciutats tontes

Citació

¿Hubo alguna vez ciudades tontas? ¿Habrían sobrevivido las ciudades, la construcción humana más compleja, si no hubiera habido mucha inteligencia colectiva? Solamente la distribución de las aguas blancas y negras, la iluminación y la energía, la eliminación de residuos, la construcción en altura, el abastecimiento de alimentos, la organización, el transporte, etc, suponen tecnologías y modos de gestión de inteligencia acumulada y de capacidad de innovación permanente. Ahora la moda es descubrir que las ciudades pueden ser inteligentes. Si no lo fueran no existirían.

Inici de l’entrada de Jordi Borja al seu blog de Público que ensenya les vergonyes dels candidats a paradigmes urbans del segle XXI: la ciutat informacional, la ciutat competitiva, la ciutat del coneixement, i les famoses ciutats creatives i ciutats intel·ligents o smartcities. Un dia en parlarem.

Que privatitzin els bancs!

Arturo San Agustín escrivia aquest dissabte 9 de novembre a La Vanguardia una crònica sobre els bancs públics, aquells objectes que poblen els nostres carrers. Favorable de la crònica, el periodista enumera els perfils de persones que al llarg del dia van ocupant els bancs de la Rambla de Catalunya. El tema dóna peu al retrat simpàtic i còmplice del lector que desitja una aturada costumista en la lectura del diari. Però San Agustín, en aquest primer article al rotatiu barcelonès, va carregat. Continua llegint